dilluns, 3 d’abril de 2017

La primera postguerra a Vilafranca, Falange i Acció Catòlica



Són coneguts i han estat prou remarcats els diversos episodis d’enfrontaments i tensions a nivell vilafranquí en les diverses etapes del franquisme entre la Falange Española i Acción Católica, el tema de fons va ser sempre el control de diversos aspectes de la vida i els àmbits d’activitat a Vilafranca. Ramon Arnabat i Enric Tomàs van comentar el tema en relació amb la joventut a Història de Vilafranca (p. 424), però també hi van haver altres episodis destacables com l’arribada de Manuel Benach a l’alcaldia en substitució de Joan Francesch Sabaté, primer alcalde franquista entre 1939 i 1941. Benach era persona persona provinent d’Acció Catòlica, entitat de la que n’havia estat president, i que no va acceptar mai el càrrec de cap local del Movimiento, que teòricament anava conjuntat amb l’alcaldia i que va continuar mantenint Pau Cerdà Rovira. Benach va exercir de batlle entre 1941 i 1944, un càrrec que tot seguit va ocupar Pau Cerdà.
En aquest llistat de tensions entre els dos poders explícits de la vila hi ha un episodi bibliogràfic que no he vist esmentat mai, potser per manca del material que l’exemplifica. Es tracta del procés que fa el setmanari vilafranquí Acción en aquesta primera postguerra i com s’intenta minimitzar el seu paper des de Panadés, el setmanari oficial de Falange en l’àmbit local.
Acció, setmanari de línia catòlica, es publicava des del 1909 i va arribar al número 1.430 justament del dia 18 de juliol de 1936, s’imprimia a la impremta Esteva, popularment cal Pepito Esteva, amb la botiga la plaça de la Constitució i el taller al darrera, a la placeta del Campanar.
Lluís Maria Udina en el treball “Aproximació històrica a la premsa del Penedès. La premsa a Vilafranca”, publicat al setmanari La Fura el 1998, indicava que el primer Acción Católica va veure la llum el 27 d’abril del 1941. La data i capçalera eren correctes però no esmentava que hi va haver uns mesos de publicació d’Acción el 1939. D’aquests exemplars creiem que en conservem la col·lecció, tot i que en donarem sols una mostra al nostre blog
tota vegada que, perduts entre tanta paperassa, desconeixem on tenim guardats aquests exemplars.
Com si els tres anys de guerra haguessin estat sols un parèntesi, el 18 de febrer de 1939 va veure la llum un nou exemplar del setmanari Acció, només que ara ha castellanitzat absolutament tot el seu contingut. Es tracta d’Acción i porta el número 1.431, any XXIX, és a dir continuació exacta del darrer exemplar publicat el 18 de juliol del 1936, tal sols amb la indicació “segunda época” a la capçalera. És imprès igualment a cal Pepito Esteva i es tracta tan sols d’un full de dues pàgines. El següent número, el 1.432 no veu la llum fins quinze dies després, el 4 de març, també un full de dues pàgines. Tots dos són escanejats i penjats al fons de premsa local de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès a:
s’hi accedeix fàcilment demanant la premsa de l’any 1939, tota vegada que no hi ha res més. Pel que fa a l’arxiu de Vinseum hi ha en paper el número 1.431 (del 18 de febrer del 1939), el 1.432 (del 4 de març de 1939), el n. 1.433 (del 18 de març de 1939), el 1.434 (de l’1 d’abril de 1939), i el que hem escanejat i recollit: el 1.435 (del 22 d’abril del 1939).

La capçalera va seguir publicant-se amb periodicitat de dissabte? No ens consta, ara com ara, cap altre exemplar fins que la publicació esdevé Acción Católica el 1941. Aquesta Acción del 1939 mantenia la mateixa mida (32 x 45 cm) i numeració seguida del setmanari d’abans de la guerra civil, de la que n’és una prova l’exemplar que hem penjat al blog de bibliografia, el número 1.435 del 22 d’abril d’aquell malaurat 1939. Aquest va ser un exemplar extraordinari, amb quatre pàgines i fotografies, per tal d’oferir una extensa crònica de la missa de campanya celebrada el diumenge de Pasqua a la Rambla vilafranquina. Ampliem el segell que porta el nostre exemplar que sembla voler demostrar que se’n va fer una difusió específica des de l’alcaldia vilafranquina.

Acción va seguir publicant-se, no podem certificar amb quina periodicitat ni fins quan, com a mínim creiem recordar que durant el tot 1939. En qualsevol cas, aquesta presència única ben segur que incomodava els personatges la Falange local i mostrava com Acció Catòlica tenia una capacitat organitzativa –d’acció com deia el seu nom- que no estava a l’abast del partit del nou règim que imaginem que estava intentant organitzar les persones que havien de formar la seva estructura en els diversos àmbits en els que pretenia imposar-se, a una població que ara es deia oficialment “Villafranca del panadés”. Ben segur que també els incomodava que Acción volgués ser la continuació d’aquell setmanari que havia arribat –redactat en llengua catalana- fins el 18 de juliol de 1936.
La situació va tenir dos complementaris camins de sortida, per una banda van aturar la seva publicació i van imposar una capçalera nova, aquesta serà Acción Católica, legalment un suplement del Full parroquial, motiu pel qual va haver de portar data de diumenge; el primer número va veure la llum el 27 d’abril de 1941 i no va ser fins una colla d’anys després que va poder tornar a la vella capçalera d’Acción i finalment a l’original Acció poc abans de deixar de publicar-se el 1963. El segon camí va ser la publicació d’un setmanari propi de la  Falange, aquest va ser Panadés que no va poder treure el seu primer número fins el 29 de novembre del 1941, un dissabte, editat per la “Delegación Local de Prensa y Propaganda de la F.E.T. y de las J.O.N.S.”, setmanari que es mantindrà actiu fins el 1971 i com a Penedès fins el 1977.
Tornem, però, al 1941, el 29 de novembre es publica el primer número del setmanari falangista a les premses de cal Pepito Esteva, i l’endemà, a les mateixes màquines, el darrer número d’Acción Catòlica que, de manera vergonyant, va ser obligat a abandonar la impremta de sota el campanar de Santa Maria a la capçalera nouvinguda i emigrar als tallers de cal Santacana, al carrer de Sant Joan. No és que en Santacana fos mal impressor, ben al contrari, però la seva minerva era de mida més petita, de manera que Acción Católica mostra un format més enxiquit. Per altra banda la imposició de canvi havia de ser vergonyant si tenim en compte que Acció es publicava a cal Pepito Esteva des del seu naixement el 1909.
No entrarem en el contingut d’un i altre, ni en la volada de tot plegat, però sembla evident que el febrer de 1939 l’entorn parroquial estava molt més organitzat i mostrava una capacitat d’actuació que els falangistes podríem discutir si van aconseguir estabilitzar mai.
Josep Parera Ràfols
En l’exemplar escanejat i penjat al blog de bibliografia resulta sorprenent el poema “Salve, Franco!” per ser obra de Josep Parera Ràfols, poeta vilafranquí nascut a Vilafranca el 1888, home de reconeguda adscripció liberal i, amb el seu germà, va ser l’ànima durant molts anys del setmanari Penedès republicà, publicació que també va dirigir.
Parera va ser, però, un dels que podríem dir que van perdre la guerra dues vegades. Per una banda, es va haver de veure empresonat pels mateixos republicans –ho recorda l’estudi preliminar d’Antoni Sabaté Mill a l’edició de les seves Poesies (Ed. Museu de Vilafranca, 1983)- i posteriorment com la seva impremta –“La vilafranquina”, un humil taller al carrer de Santa Maria- era ocupada i requisada pel batalló hipomòbil 3. Després de treballar amb els soldats que ocupaven el seu taller, Parera va haver de veure com la maquinària i els tipus eren carregats en un camió, aneu a saber amb quina somniada finalitat i, en una d’aquelles accions de guerra sense justificació, tot plegat anava a parar al poblet de Tarroja, a la Sagarra. Desballestada i abandonada, la impremta va ser localitzada inservible a Bellver de Cerdanya.
Però Josep Parera va perdre també la guerra pel seu passat republicà. Sortosament, el 1939 va poder entrar a treballar com a caixista a la impremta Esteva. Davant aquest panorama vital no sembla estrany que Parera interpretés l’arribada de l’exèrcit de Franco com el camí que havia d’enllestir tot aquell desori dels anys de la guerra i que fes aquesta composició de tot cor. La guerra, però va passar factura i el va afectar ben seriosament, va morir el 1949 quan sols tenia 61 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada