dissabte, 14 de gener de 2017

Un document de la guerra del Francès




Els fets de la guerra del Francès dels dies 8 i 10 de juny de 1808 a Vilafranca del Penedès havien estat recollits en tots els llibres d’història a l’entorn del tema a la capital penedesenca prenent com a base la crònica que Mn. Valentí Muntadas, rector de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca, va deixar escrita del seu puny i lletra  (1808 Llibre d’Òbits, Arxiu Parroquial de Santa Maria, Vilafranca del Penedès). Ja fa algunes dècades vam poder conèixer una segona crònica dels esdeveniments, tal i com es narren en una carta familiar de Lluís Freixas Blanch (Aquesta i altres van ser recollides i publicades per Manuel Benach i Torrents el 1968 a El corregidor Lluís Freixas i la Guerra del Francès a Vilafranca, volum publicat a Vilafranca. Aquesta documentació havia de formar part del fons familiar de la família Freixas recentment ingressat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès; les cartes del 1808, evidentment, no hi són i cal pensar que les va conservar el mateix Manuel Benach al seu arxiu personal).

Més recentment hem tingut a l’abast una tercera ressenya dels fets d’aquell juny de 1808, pel testimoni directe d’Isidre Mata del Racó (la seva crònica es va aplegar de forma parcial en edició de Josep Colomé el 1997 a Els móns d’Isidre Mata del Racó. Notes d’un propietari pagès al Penedès de la fi de l’Antic Règim, en edició de l’Institut d’Estudis Penedesencs), es tracta d’un hisendat i lletraferit de la comarca que va deixar escrita una relació ben completa de tots els esdeveniments que li van tocar viure i que arriba fins el 20 d’octubre de 1813. Vam estudiar alguns detalls d’aquests episodis a Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca” (treball aplegat en el volum La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja 2011).

Ara hem pogut tenir accés a un full solt mida quartilla, plegat en quatre, que ens aporta algun detall més sobre la guerra i agraim al senyor Jesús Llorach Tutusaus que ens hagi cedit el document per a la seva reproducció i estudi

El mes d’octubre de 1808, amb la guerra del Francès ja a tot drap, en Josep d’Oliznelles, tinent coronel, i governador militar de Vilafranca i el seu partit, fa publicar –si es va fer a Vilafranca cal creure que a les premses de Francesc Vilalta, únic impressor en actiu a la capital penedesenca en aquell moment- aquest ban que estableix el pagament d’impostos extraordinaris per mantenir l’exèrcit de Catalunya, tal i com ja s’havia fet –indica el mateix document- el 1794, és a dir amb motiu de l’anomenada Guerra Gran o Guerra dels Pirineus que entre 1793 i 1795  va afectar especialment la que ara anomenem Catalunya nord.

Diversos detalls a constatar en l’imprès que donem a conèixer. Per exemple la divisió en grups socials o professionals, que evidentment no ha de correspondre de forma específica a Vilafranca sinó que ja s’havia establert a tota Catalunya i cal creure que havia estat aplicada ja de forma igual o semblant durant la Guerra Gran.

Un altre detall és l’ús de la pesseta com a moneda, es parla de “pesetas” però no es fa referència a la moneda que vam emprar durant tot el segle XX sinó la seva antecessora. La grafia correcta seria “peceta”, és a dir peça petita, i corresponia a encunys fets a Barcelona durants els anys d’ocupació francesa, és a dir entre 1808 i 1814, sembla que només en or o plata. Volem creure, però, que no era aquesta la “peseta” a la que es refereix el document  sinó que és la correspondència a quatre rals de billó, els “reales vellor” que el document pretén cobrar a “jornaleros y criados”, de manera que llavors l’import de totes les controbucions esmentades correpondria a la mateixa escala monetària.

La tercera referència és la de Josep d’Olzinelles, Josep Bosch al seu blog d’històries de Vilafranca i del Penedès (http://historiesdevila.blogspot.com.es/) va publicar  el 13 de febrer del 2016 unes notes sobre els Olzinelles al Penedès (segle XIX) on esmenta aquest Josep d’Olzinelles, que com a corregidor i, conjuntament amb el terratinent igualadí Antoni Franch, com a responsables el 1808 d’organitzar al Penedès la resistència davant la invasió napoleónica.


Cal tenir en compte no sols l’existència d’un nucli de població a la vall d’Olzinelles, al terme de Sant Celoni (Vallès oriental). En l’àmbit familiar, el cognom apareix a la guerra de successió en la figura de l’austriacista Francesc d’Olzinelles i Ferrer, de Sant Pere de Riudebitlles, qui el 1701 participa a les Corts. També trobem aquest cognom emparentat amb els Desvalls, així el vilafranquí palau del Marquès d’Alfarràs el 1793 passa a ser propietat d’Antoni Miquel de Ribas Desvalls i de Olzinelles  que morirà el 19 de setembre de 1821, a més d’immobles té bens i drets i algunes cases de la plaça de Jaume I tenen censals de Ramon d’Olzinelles.

La mare d’Amàlia Soler, esposa de Rafael Soler, era Felícia de Tost i d’Olzinelles. També hi estan emparentats els Cabanyes de Vilanova, la finca del que ara és cal Pladellorens, a tocar de l’estació de la Granada, era el 1850 de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles, el comerciant Magí Pladellorens no hi rribarà fins el 1887.




També els Ravella de l’Ordal hi eren emparentats, un d’ells és comte d’Olzinelles. Una altra línia de relació és la dels marquesos de Camps, Carles de Camps i Olzinelles, marquès de Camps el 24 de febrer de 1918, es presenta com a senador per la Lliga Regionalista.

Hi ha un Llorenç Cabanyes i d’Olzinelles que publica una rondalla a La Renaixensa el 1887, i com que no tots han de ser de casa bona, Manuel Bofarull (revista “del Penedès”. n.8. IEP 2004) esmenta una minyona de la Bisbal de cognom Olzinelles al cens d’Albinyana del 1824.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada