diumenge, 9 d’octubre de 2016

La romeria vilafranquina a Montserrat



El Penedès fa camí a Montserrat

La romeria vilafranquina d'enguany esdevé símbol representatiu de tot el Penedès en portar a la Muntanya Santa la imatge de la Mare de Déu de Foix, també romànica i bruna, reconeguda popularment com a patrona de tot el Penedès. Des del seu santuari, el més alt de tota la comarca, Santa Maria de Foix ofereix la visió de tota la plana penedesenca estesa als seus peus, la que permet admirar fins al mar tota la panoràmica del paisatge de la nostra terra.

Tot i que la consagració de l'església de Foix és del segle XIV, el reconeixement a Santa Maria de Foix com a patrona i advocada del Penedès no creiem que, pel seu mateix caire popular, pugui ser molt anterior al segle XVIII, justament quan el caràcter d'identitat comarcal, més enllà de la referència en els topònims, es materialitza com a identificació de pertinença.

Sense cap document que oficialitzi l'adjectivació de la Verge de Foix com a patrona penedesenca, són les edicions dels populars goigs les que ens en donen cronologia certa i des del publicat el 1867, amb la mateixa lletra que encara es canta en l'actualitat, en conservem prop d'una vintena d'edicions diferents, algunes amb un altre text del goig, fins arribar a les actuals, en totes les quals resulta certificat en lletra de motlle el seu caire de patrona i advocada del Penedès.

És amb aquest caràcter de sentida devoció popular, el mateix que caracteritza el romiatge vilafranquí a Montserrat, que en el d'aquest any s'agermana una doble devoció en el sentit únic de la nostra fe cristiana. La voluntat unànime de tot el Penedès torna a fer-se realitat com a renovació un any més de la nostra fe de cristians, aquella que des de la persistència en la tradició es fa realitat i estimació a la Mare de Déu.

Text pel programa de la romeria montserratina del 2002                                                                         
                         El conegut gravat montserratí del vilanoví E.C. Ricart.

Tornar al camí de Montserrat

Un any més, amb la renovada energia de les creences de sempre esdevingudes tradició col.lectiva, la romeria vilafranquina s'adreça a la Muntanya Santa, tot just quan l'octubre ha clos les darreres feines de la verema i el tràfec neguitós del les tasques materials sap donar pas al recés de l'esperit, a l'agraïment sincer de Vilafranca, i amb ella la representació del Penedès, per tot un any de treball i il.lusions, finalment aplegat a la vinya i acollit a la serenor del celler.

És així que la tradició esdevé identitat, punt de referència de tota una col.lectivitat humana. Per això en el calendari vilafranquí, al costat d'altres diades prou assenyalades, la remarca de la romeria a Montserrat hi és ben destacada. La fe i la voluntat de molts dels que ens han precedit ha subratllat aquesta fita en el calendari amb una constància que ve d'antic i perpetua, un any rera l'altra, una història de segles entre Montserrat i el Penedès.

Enguany, a més, commemorem els quaranta anys de l'inici del Concili Vaticà II, un altre dels punts d'identitat i referència específica per a tots els cristians. En els elements que va definir i concretar el Concili hi havia, indubtablement, la remarca de la voluntat de comunió en l'església que som tots, un compartir el camí en comú que ens porta altra volta la imatge de la romeria montserratina: el poble de Déu fent via, un any rera l'altre, en la voluntat d'un ideal comú que aquests dies, una vegada més, posarem als peus de la Verge Bruna.

Text pel programa de la romeria montserratina del 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada